Amics. Persones que són molt important en la vida, sobretot en l'adolescència, que és quan més els necessitem. Persones que sempre estan al teu costat quan ho necessites; persones que t'eixuguen les llàgrimes i que farien el que fora necessari perquè eixes llàgrimes no hagueren caigut; persones que et fan riure fins que et fa mal la panxa; persones que abans de que et passe alguna cosa ja saben que et passa. Aquelles persones que et volen amb els teus defectes i que disfruten amb les teus virtuts; persones que quan veuen un somriure en la teua cara ells també somriuen, perquè s'alegren per tu.
Aquesta frase és d'un filòsof indi anomenat Rabindranath Tagore:
La verdadera amistad es como la fosforescencia, resplandece mejor cuando todo se ha oscurecido.
I té raó, quan pareix que tot s'acabat, que tot s'ha tornat fosc i no trobes la forma de ser feliç, són ells els que et trauen d'eixa obscuritat, els que intenten que et sentes millor i el teu somriure torne a estar en la teua cara. Amics.
Encara que d'aquest tipus d'amics es poden trobar molt pocs en la vida, però gràcies precisament a la vida i a les circumstàncies que t'ocorren, descobreixes quines ho són en realitat i quines no. I et dones compte de les que són realment importants i que tens que fer tot el possible per no allunyar-te d'elles mai.
Aquesta frase es de Louis Charles Alfred de Musset, un poeta francès:
Lo malo del amigo es que nos dice las cosas desagradables a la cara; el enemigo las dice a nuestras espaldas y como no nos enteramos, nada ocurre.
Aquesta frase m'agrada perquè em sent una mica identificada i les persones que de veritat em coneixen saben perquè la fique i eixes persones són els meus vertaders amics. I és clar, no volia anar-me sense ficar-la.
Per últim ficaré una vídeos:
Bona nit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada