Literatura!

Després de tots els dialectes passen a la literatura, els autors que anem a tractar són:

1. Jacint Verdaguer
2. Àngel Guimerà
3. Joan Maragall
4. Carles Riba
5. Carles Salvador
6. Merce Rodoreda
7. Enric Valor
8. Salvador Espriu
9. Vicent Andrés Estellés
10. Joan Fuster.

Jacint Verdaguer
Fou fill d'una família de camperols, s'ordenà sacerdot però al 1886 s'inicià en la pràctica d'exorcismes cosa que li va portar enfrentaments amb l'Esglèsia. Pertany a la Renaixença.
La seua obra es dividix en quatre apartats:

-Poesia èpica. On destaquen l'Atlàntida, un ermità li narra a Cristòfor Colom l'enfonsament de l'Atlantida i Canigó, la gran epopeia catalana.

-Poesia patriòtica. Mostra un exalçament de Catalunya com a pàtria. Destaca l'obra Pàtria.

-Poesia religiosa. Destinada bàsicament a les classes populars. Flors del calvari.

-Prosa. És precisa, funcional, correcta i expressiva. Donà solidesa a la llengua catalana. Rondalles.

_________________
Àngel Guimerà
Pertany a la Renaixença. Fundà i dirigí la revista La Renaixença i guanyà alguns premis en els Jocs Florals. En Catalunya se'l considera un símbol de redreçament cultural català.

La seua obra es dividix en 3 parts:
Primera etapa: la tragèdia romàntica.
S'aprecia la característica principal del seu teatre: la passió humana i els conflictes interns dels persontages. Canvia el vers tradicional de 7 síl·labes pel de 10. Destaca Judith the Welp.

Segona etapa: la plenitud del drama.
Escriu en prosa i s'acosta als problemes més quotidians on predomina el realisme. Tots són víctimes d'un amor possessiu que els turmenta i els du a un desellaç tràgic. Terra Baixa.

Tercera etapa: intents de modernisme.
Va ser proposat per al Premi Nobel. Intentà acostarse a les noves tendències però, com no va aconseguir els resultats que pretenia, retornà a les formes antigues del teatre històric. L'aranya.

____________________
Joan Maragall
Pertany a la poesia modernista. Fou el poeta més important de la tendèndia regeneracionista del modernisme. La seua teoria poètica es basa en la paraula viva, "cal dir les coses com se senten fent cas a la inspiració '' La seua temàtica tracta sobre la recreació de mites i temes populars i l'evocació de paisatges. Poesies i El comte Arnau.

__________________
Carles Riba
Pertany a la poesia del noucentrisme. Va ser poeta, crític, traductor i narrador.
La seua obra es pot dividir en quatre etapes:

La recerca de la identitat i el procés creador.
Primer llibre d'Estances.

La ''lírica de cambra''
Evoluciona cap a la poesia pura utilitzant bàsicament símbols. Segon llibre d'Estances.

Poesia metafísica i civil
Estan relacionats amb les vivències personals en la Guerra Civil i l'exili del poeta. Salvatge cor.

Poesia religiosa
Una sola obra, Esbós de tres oratoris.

_____________________
Carles Salvador
Pertany a la Generació de 1930 de l'Avantguardisme. Fou mestre, gramàtic i poeta.
Com a gramàtic va escriure Ortografia valenciana i Gramàtica valenciana. Fou membre del Centre de Cultura Valenciana i de Lo Rat Penat.
La seua obra poètica té dues etapes: La primera, clarament avantguardisme es caracteritza per l'us renovador de la metàfora i la introducció de neologismes propis del lèxic futurista. La segona és més intimista i configura una meditació sobre l'home i l'amor.

______________________
Mercè Rodoreda
Pertany a la narrativa de postguerra concretament a la novel·la psicològica. Quan acaba la Guerra Civil s'hagué d'exiliar primer a París, després a Bordeus i finalment a Ginebra. La seua obra es dividix en tres etapes:

·Joventut. Va obtenir el Premi Crexells amb Aloma, una adolescent caracteritzada pel dolor, el desencís i la soletat.

·Maduresa. La guerra va comportar un tall en la seua producció. Guanyà el Premi Víctor Català amb Vint-i-dos contes. Amb Plaça del Diamant es consolida com a escriptora de talla internacional.

·Vellesa. Amb La meva Cristina i altres contes inicia una etapa on se centra en la fantasia per a mitificar la mort, la vida, les penes... Mirall trencat.

______________________
Enric Valor
Pertany a la novel·la realista (narrativa de postguerra). Després de la Guerra Civil, publicà la novel·la L'ambició d'Aleix. Ha estat un novel·lista amb un llenguatge molt treballat i riquíssim que ha produït les seues obres més boniques en la trilogia '' Cicle de Cassana'': Sense la terra promesa, Temps de Batuda i Enllà de l'horitzó que tenen lloc en tres moments decisius la IWW, l'esclat i el fí de la Guerra Civil. La seua novel·la La idea de l'emigrant presenta la cara més dura de les zones rurals. Rondalles valencianes. Com a gramàtic, contribuí a normalitzar i normativitzar la llengua, Millorem el llenguatge.

________________________
Salvador Espriu
Pertany a la poesia de tradició simbolista (poesia de postguerra). Fou un poeta amb un badatge cultural excepcional, basat en una formació clàssica i amb un domini extraodinari dels registres de la llengua. Hi destaquen: El caminant i el mur i Final del laberint.
La pell de brau és l'obra que li ha proporcionat més èxit internacional, analitza la Guerra Civil i evoca la necessitat de reconciliació durant la postguerra.

_________________________
Vicent Andrés Estellés
Pertany al realisme històric (poesia postguerra). Fou periodista al principi. Home d'una formació literària amplíssima, va contribuir a recuperar i dignificar l'ús de la llengua. Va publicar més de cen poemaris , Llibre de meravelles i el monumental Mural del País Valencià.
La poesia de Estellés conté recursos clàssics com la preocupació per la forma d'exposició, la disciplina mètrica... Els temes més frenqüents són la fam i la misèria de la postguerra, la mort, l'amor... tot mirat des de punts de vista.
Va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, la Creu de Sant Jordi i el Premi d'Honot de les Lletres Valencianes.

________________________
Joan Fuster
Pertany a l'assaig actual. És un dels escriptors valencians més importants de la nostra llengua. La seua extensa obra i també la seua trajectòria cívica han exercit una gran influència sobre la societat valenciana.
Poesia: Ales o mans
Textos de crítica literària
Assaig: El descredit de la realitat
Va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i el Premi d'Honor de les Lletres Valencianes.

I això és tot !
Bona sort !


#Rozz

Varietat Nord-Occidental

Es parla a Andorra, a les comarques interiors de Catalunya, a la Franja de Ponent, a les terres de l'Ebre i al nord de Castelló.

Fonètica:
1. Pronúncia de la -a àtona final com una -e oberta.
2. Tancament, alguna vegada, de e en i.
3. Diftongació de la o- àtona inicial en au-.
4. Pronunciació amb -e final de la 3a persona singular d'alguns temps.

Morfologia:
5. Ús d l'article lo/los.
6. Desinència -o en la 1a persona singular del Present d'Indicatiu.


#Rozz

Varietat Balear

Es parla a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.

Fonètica:
1. Vocalisme tònic de 8 vocals i 4 graus d'obertura.
2. Supressió de la -a final de les paraules esdrúixoles darrere de -i.
3. Ieisme generalitzat.
4. La "i" pot formar diftong amb la semivocal -i.
5. Supressió de la -r final en els monosíl·labs.
6. Caiguda de la -s- entre vocals.

Morfologia:
7. Ús de l'articles salat derivat del llatí.
8. Cap desinència per a la 1a persona singular del Present d'Indicatiu.
9. La 1a i 2a persona del plural dels verbs de la primera conjugació tenen les desinències -am i -au.
10. Desinències -às, -asses, -às el l'imperfect de subjuntiu.

Lèxic:
11. Arcaismes

#Rozz

Varietat Central

Es parla a les comarques gironines, barcelonines i les tarragonines del nord.

Fonètica:
1. Vocalisme tònic format per 7 fonemes.
2. Vocalisme àton format per 3 fonemes.
3. Pronunciació /b/ del fonema /v/.
4.Emmudament dels sons oclusios finals en els grups -mp, -nt, -rt i -lt.

Morfosintaxi:
5. Ús d'aquest i dues.
6. Possesius femenins amb v.
7. Desinència -o en la 1a persona singular del Present d'Indicatiu.
8. Desinència -i en el Present de Subjuntiu.

Lèxic:
9. Castellanimes.
10. Lèxic propi: xai, sorra, noia...


#Rozz

Alacantí

Es parla a les comarques de l'Alacantí, el Vinalopo Mitjà i l'Alt Vinalopo.

Fonètica:
1. Tendència a l'harmonia vocàlica: tota -a final es pronuncia com a o oberta.
2. Pèrdua de la -r final.
3. Pèrdua sistematica de la -d- intervocàlica.
4. El diftong -ou- s'obri en -au-.

Morfosintaxi:
5. Ús d'aqui en lloc d'aci.
6. Ús d'astò en lloc d'açò.
7. Ús de ha hi en lloc de hi ha.

Lèxic:
8. Castellanismes
9. Arcaismes.


#Rozz

Valencià Meridional

Es parla a les comarques de la Safor, part de la Ribera Baixa, el Comtat, la Costera, la Vall d'Albaida, l'Alcoia, la Marina Alta i la Marina Baixa.

Fonètica:
1. Tendècia a l'harmonia vocàlica: tota -a final es pronuncia com a o oberta.

Morfosintaxi:
2. Substitució del pronom feble de la segona persona et per el i l'article els per es

Lèxic:
3.

Dins d'aquest parlar es troben el parlar de Tàberna i el de la Vall de Gallinera on conserven els articles salats, és dir, els passa a ser -->es i la passa a ser -->sa


#Rozz

Valencià Apitxat

Es parla a les comarques del Camp de Morverdre, l'Horta, el Camp del Túria, la Ribera Alta, part de la Ribera Baixa i a les ciutats de Xàtiva i Gandia.
Fonètica:
1. Ensordiment de la esse sonora en esse sorda.
2. Ensordiment de g, j, tg i tj en tx.
3. La v es pronuncia com a b.

Morfologia:
4. Ús del passat simple.
5. Reducció de nos i vos a se.

Lèxic:
6. Castellanismes.


#Rozz

Castellonenc

Es parla a les comarques de l'Alcalaten, la Plana Alta i la Plana Baixa

Fonètica:
1. Es perd la "t" dels grups -nt.
2. Canvi de pronunciació de ts--> tx y de tz---> g, j, tg, tj.

Morfosintaxi:
3. Terminació en -e per a la 3a persona singular del Present d'Indicatiu
4. Terminació en -e per a la 1a i 3a persona singular del imperfect d'Indicatiu, del condicional i de l'imperfect de Subjuntiu.


#Rozz

Valencià Septentrional

Es parla a les comarques dels Ports, el Baix Maestrat i l'Alt Maestrat.

Fonètica:
1. Pèrdua de la -r final.
2. Manteniment de la -d- intervocàlica en el sufix -ador.

Morfosontaxi:
3. Ús de l'article arcaïc lo/los.
4. La 1a persona del Present d'Indicatiu en -o.
5. La 1a persona del Passat imperfect de Subjuntiu en -és i -ís.

#Rozz

Exàmen

Com que no tenia cap idea per a actualitzar el blog esta setmana he decidit escriure coses que entraran al exàmen global. Així si algú s'ha oblidat el llibre pot mirar el meu blog i a més així repase =D

Escomençarem pels dialectes i la seua divisió en dues parts la varietat oriental i l'occidental.

Varietat oriental
Fonètica:
1. La a i la e àtona es pronuncien igual.
2. La o i la u àtona es pronuncien igual.
3. Certes paraules porten el fonema /f extranya/ ,que no puc representar en l'ordinador, al principi i darrere de consonant.

Morfologia:
4. Algunes paraules que antigament en el plural portaven "n" la perden.
5. La 1a persona del Present d'Indicatiu té desinència "o" o no en té.
6. Els verbs incoatius fan el Present d'Indicatiu de la mateixa forma que pateix i el Present de Subjuntiu de la mateixa forma que pateixi.

Lèxic:
7.Lèxic específic: mirall, vermell...

Es dividix en tres grans grups el Rosellonés (Capcinés i Septentrional de transcició), el Central (Salat, Xipella, Barceloní i Tarragoní), el Balear (Mallorquí, Menorquí i Formenter i Eivissenc) i l'Alguerés que és un petit territori en l'illa de Sardenya.


Varietat Occidental
Fonètica:
1. La a i la e àtona no és pronuncien igual.
2. La o i la u àtona no és pronuncien igual.
3. Certes paraules porten el fonema /t + f extranya/ al principi o darrere de consonant.

Morfologia:
4. Les paraules antigues en plural que portaven "n" la conserven.
5. La 1a persona del Present d'Indicatiu tenen desinència "e" o "o".
6. Els verbs incoatius fan el Present d'Indicatiu com patix i el Present de Subjuntiu com patisca.

Lèxic:
Lèxic específic: espill, roig...

Es dividix en dos grans grups; el nord-occidental (ribagorçà, pallarés i tortosí) i el valencià ( Valencià Septentrional, Castellonenc, Valencià apitxat, Valencià meridional i Alacantí).

Negre

El color negre és a la vegada protecció i misteri- S'associa amb el color negre el silenci, l'infinit i la força passiva femenina i misteriosa.
El negre pot impedir-nos que canviem i creixem com a persones, perquè és un color que ens ajuda a aïllar-nos y amagar-nos del món.
Està associat amb el signe Capricorni.
Les seues paraules claus són: austeritat, vida interior, previsió, ordre, soletat i aïllament.

Blanc

Aquest color és el més pur de tots, així que representa la puresa. És el color més protector i aporta pau, confort, alivia la sensació de deseperació i de shock emocional, ajuda a aclarar les emocions, els pensaments i l'esperit.

Aquest color et fara sentir lliure i oblidar-se de les opressions si necessites temps i espai. Però massa blanc, quan no es necessari por fer-te sentir a soles i fred ja que el blanc, ens separa d'altres persones. Per això quan diem qe una persona es freda amb algú quan no interactua amb eixa persona.

El color blan està associar a Càncer.

Les seues paraules claus són: llum, bondat, inocència, puresa, virginitat, optimisme, perfecció, aïllament i fred.

Daurat

El color daurat, al igual al groc, s'associa amb el sol, la abundància i el poder. També amb grans ideals, la saviesa i els coneixements.

És un color que revitalitza la ment, les energies i la inspiració, a més, allunya els temors i les coses superflues. És excel·lent per a la depressió i l'equilibri de la ment.

Està associat amb le signe Leo.

Les seues paraules claus són: el símbol dels dinersa, espiritu diví, obertura espirtitual i fortalesa.

Blau

El blau és un color tranquilitzant i s'associa a la part més intel·lectual de la ment, al igual que el groc. Representa la nit; ens ayuda a controlar la ment, a tindre clares les nostres idees i a ser creatius.

Hi ha diferents tipus de blau:

-Blau marí: ens fa sentir relaxats i tanquils; com l'enorme i obscur mar durant la nit.

-Blau clar i blau cel: en proporciona protecció del soroll i de les activitats del dia; també s'aconsella contra l'insomni.

-Blau obscur de mitjanit: és com un sedant per a la ment, permitint-nos connectar amb la nostra part femenina i intuïtiva. Encara que massa blau obscur pot produir-nos depressió

Està associat als signes piscis, libra, aquari i sagitari.

Les paraules claus són: estabilitat, profunditat, lleialtat, confiança, saviesa, intel·ligència, fe, veritat, eternitat. Podem també incloure més paraules segons el subgrup de:

-Blau marí: coneixement, integritat, poder i serietat.

-Blau clar: generositat, salut i tranquilitat.