Caterina Albert, L'Escala (Alt Empordà), 1869-1966. Novel·lista, narradora, autora teatral i poetessa, com en el cas d'altres escriptores europees de la seua època, es va veure obligada a amagar la seua identitat baix el pseudònim masculí de Víctor Català.
Encara que volia dedicar-se al teatre, l'escàndol produït a arrel del monòleg La infanticida, premiat en els Jocs Florals d’Olot en 1898, es decantà per escriure narrativa breu i, en menor mesura, novel·la, gèneres que mereixen un reconeixement immediat i que han marcat decisivament la evolució de la narrativa catalana del segle XX.
Coincidint amb el Modernisme, es dóna a conèixer amb Drames rurals (1902), títol que dóna nom al gènere, al que seguiren Ombrívoles (1904), Caires vius (1907) i la novel·la Solitud (1905), considerada la seua obra mestra. En els tres llibres analitza la situació de la dona en la societat de la època, les relacions de parella i el treball, sobre tot en el escenari del campo, i oferix una imatge molt negativa, plena de violència i crueltat, que contravé els models idíl·lics heretats del segle XIX. Mila, la protagonista de Solitud, s'amotina contra ells i amb un gest molt simbòlic, abandona casa i marit per a escomençar una nova vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada